Descobreix més profundament els racons del terme municipal de Sant Pere de Riudebitlles. El poble té molts encants que no pots deixar de visitar i de gaudir en un entorn ple de
natura i de conreu tradicional de la comarca del Penedès.
PALAU DELS MARQUESOS DE LLO
|
|
|
L’edifici més notable de la població de Sant Pere de Riudebitlles i un dels pocs exemples del gòtic civil a Catalunya és sense cap mena de dubtes el
palau dels marquesos de LLo o de Llió , impulsors de la construcció de nombrosos molins. El palau data dels segles XIII i XIV.
|
|
La façana principal presenta dues fileres de quatre finestres coronelles cadascuna. Les del primer pis són triforades i les del segon pis biforades.
Entre ambdues rengleres de finestres podem observar quatre escuts nobiliaris de la família. La porta d’accés a aquest palau és de grans dovelles, per damunt de les quals trobem un
altre escut dels marquesos.
|
|
|
|
|
|
Al segle XVIII els marquesos de LLo van ampliar el casal familiar amb la construcció d’un molí, el molí del marquès o cal Ròmul , que
presenta altres dos escuts nobiliaris. Una àmplia arcada comunica l’angle esquerra del portal amb la façana lateral dotant l’edifici d’una fisonomia característica.
|
|
|
ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT PERE
|
L’església parroquial de Sant Pere de Riudebitlles té el seu origen en un antic priorat, que tingué el seu moment àlgid els segles XII i
XIII, època en que s’engrandí a través de nombroses donacions.
|
|
Al segle XIV, la comunitat de Sant Pere de Riudebitlles tenia un prior i cinc monjos i algun sacerdot beneficiat i s’encarregava de la parròquia annexa al monestir. El segle XV aquest
priorat restà unit al monestir de Santa Maria de Montserrat sota la influència del qual es mantindria fins el segle XIX, però cada vegada amb menys vitalitat.
|
|
|
|
A la segona meitat del segle XVII es portaren a terme obres d’ampliació de la nau de l’església, allargant-se i ampliant-se l’antic edifici; a resultes
d’aquestes obres la portalada romànica quedà descentrada.
|
|
|
L’actual església parroquial, que és la de l’antic monestir, va ser reedificada entre els anys 1778 i 1780 emprant una arquitectura pròpia de l’època
aprofitant arquitectures anteriors, de carreus ben treballats i indicis gòtics. L’església de Sant Pere es configurà com un temple de grans dimensions cobert amb
volta de creueria.
|
|
|
|
|
|
|
El nou temple incorporà a les seves estructures la primitiva portalada romànica del monestir d’arc de mig punt composta per tres arquivoltes en
gradació, la més externa presenta un guardapols. La segona i tercera arquivoltes reposen en sengles columnes de capitells esculturats acompanyats d’altres relleus en el mateix
pla. La línia d’impostes presenta una decoració d’escacs alternant. El guardapols també presenta una decoració de fulles de roure i dents de serra. Corona la portada un relleu
al·lusiu a Sant Pere mitrat, portant les claus del regne i fulles de roure. Per sobre de les arquivoltes, encara trobem un altre relleu, en aquest cas és l’Agnus Dei.
|
|
La imatgeria del temple respon a tendències contemporànies. En un arcosoli ala capella del Santíssim trobem un sarcòfag amb les despulles de Mn.
Francesc Otzet , rector de la parròquia, gràcies al qual, i degut a la seva preocupació per la instrucció de les nenes s’establiren al poble l’any 1882 les germanes
dominiques de l’Anunciata, dedicades a l’ensenyament, restant fins la guerra civil al casal dels Olzinelles o cal Caballer
|
|
|
|
Altres edificacions d'interès al terme són el molí d'en Jan, amb grans rodes hidràuliques, convertit en fàbrica de paper, i l'aqüeducte. Aquest, d'origen medieval, bé que reconstruït als segles XVII
i XVIII, fou restaurat entre el 1982 i el 1986, la qual cosa li ha permès de recuperar la seva funció original. Abasta d'aigua el nucli de Sant Pere de Riudebitlles i també canalitza les aigües per
al regatge i per a cobrir les necessitats industrials del municipi. El santuari de Sant Jeroni, bastit al segle XVIII, és situat dalt d'un tossal de 315 m d'altitud.
